Molta Gràcia

Dimanche ha estat una mica en stand by però HEY HEM TORNAT! Marta al aparato: fa dos mesos que em vaig mudar a Gràcia, una casualitat que s’ha convertit en un penalti increïble. La veritat és que no tenia ni idea de les sorpreses que m’esperava aquest barri (estic en etapa post festes probablement seré cursi i idealista). En realitat, jo era d’aquella gent que li feia ràbia aquelles groupies d’Els Amics de les Arts amb gossos que es diuen Lluna i una rasteta a la nuca, que s’omplien la boca parlant meravelles del seu barri. Perjudicis a part, Gràcia té alguna cosa de poble que m’encanta.

(Carrer Mozart: The Freak Show)

Amb la conya, vaig acabar formant part de la comissió de festes del carrer Mozart. Primer pas per acabar tenint un pastor alemany i tocar la guitarra a la plaça del Sol cantant cançons d’en Cesc Freixas a la llum de la Lluna (creuo els dits per no sigui així). Però, per culpa d’una infància marcada per les misterioses mans d’en Jordi Cruz no em vaig poder resistir a agafar el pinzell i la serra.

(Carrer Tordera)

La cosa es va posar seriosa i el carrer Mozart  ha acabat guanyant el segon premi del concurs de decoració de carrers, a més de la millor idea, el millor sostre, les millors entrades, el premi al millor reciclatge i al millor programa, poca broma :D estic super orgullosa de la feina que ha fet tota la comissió.

Després de passar unes festes majors molt agudes entre la calor, el soroll, la festa, els mojitos a 3 euros puc dir que val la pena quedar-se el ferroagosto per Barcelona.

(Carrer Progrés: Star Wars)

No us espanteu això no es converteix amb un “querido diario”. Els diumenges també està obert el Wok Verdi, de moment, el millor descobriment que he fet durant les festes. Pots combinar els ingredients amb la salsa que vulguis i com vulguis per menys de 5 euros. De postres els gelats de la Gelateria de la Plaça de la Revolució són els únics gelats de Barcelona que poden competir amb els italians.

Crec que em vaig a tallar la rasta que m’està començant a créixer.

Al setembre torna l’Isa a Barcelona i prometem Dimanche a tope!

Woki Verdi: Carrer Verdi núm. 20

Gelateria: Plaça Revolució núm. 1

————————————————————–

Dimanche ha sido un poco en stand by pero ¡HEY HEMOS VUELTO! Marta al aparato: hace dos meses que me mudé en Gràcia, una casualidad que ha resultado ser un penalti increíble. La verdad es que no tenía ni idea de las sorpresas que me esperaba este barrio (estoy en etapa post fiestas probablemente seré cursi e idealista). En realidad, yo era de esa gente que le daba rabia aquellas groupies de Los Amigos de las Artes con perros que se llaman Luna y una rasteta en la nuca, que se llenaban la boca hablando maravillas de su barrio. Perjuicios a parte, Gracia tiene algo de pueblo que me encanta.

(Carrer Berga)

“Amb la conya”, acabé formando parte de la comisión de fiestas de la calle Mozart. Primer paso para acabar teniendo un pastor alemán y tocar la guitarra en la plaza del Sol cantando canciones de Cesc Freixas a la luz de la Luna (cruzo los dedos para que no sea así). Pero, por culpa de una infancia marcada por las misteriosas manos de Jordi Cruz no me pude resistir a coger el pincel y la sierra.

La cosa se puso seria y la calle Mozart ha terminado ganando el segundo premio del concurso de decoración de calles, además de la mejor idea, el mejor techo, las mejores entradas, el premio al mejor reciclaje y al mejor programa, poca broma! Estoy super orgullosa de todo el curro de la comisión.

(L’home bala del carrer Mozart)

Después de pasar unas fiestas mayores muy agudas entre el calor, el ruido, la fiesta, los mojitos a 3 euros puedo decir que vale la pena quedarse el ferroagosto por Barcelona.

No os asustéis esto no se convierte en un “querido diario”. Los domingos también está abierto el Wok Verdi, de momento, el mejor descubrimiento que he hecho durante las fiestas. Puedes combinar los ingredientes con la salsa que quieras y como quieras por menos de 5 euros. De postre los helados de la Heladería de la Plaza de la Revolución son los únicos helados de Barcelona que pueden competir con los italianos.

Creo que me voy a cortar la rasta que me empezando a crecer.

Al setembre torna l’Isa a Barcelona i prometem Dimanche a tope!

Woki Verdi: Carrer Verdi nº20

Gelateria: Plaça Revolució nº1

Anuncis