El sol surt per la Mona.

El dilluns de Pascua, o la Mona, equival clarament a un diumenge.

Lleida. Ja l’estimem més que odiem. A l’hivern ens pot semblar Sleepy Hollow i a l’estiu seria millor perdre’s pel Sàhara, però ara mateix ens sembla un punt de tranquilitat, flors i retrobaments.

Passem de mones convencionals. Sempre ens acabem deixant els costats (que estàn plens d’ametlles) i treient la fruita confitada. Optem per fer-la nosaltres i fer una base amb una mica de pastanaga, el farcit el canviem de l’albrecoc a la poma i la cobrim de xocolata i plàtan. 

Per la base. 200g. de farina, 100g. de sucre moré, 225g. de pastanaga, 3 ous, una mica de canyella i 10g. de Royal.

Pel farcit. 2 pomes triturades amb un bon raig de suc de llimó.

Per la cobertura. 50g. xocolata negra desfeta amb una mica de llet, plàtan per decorar.

I està clar que una mona no és mona fins que l’adornem amb pollets i plomes.

No tenim mas. Ni calçots. Però sí riu Segre i, per quan ens en cansem i se’n vagi el sol, Seu Vella i Jelly Bellies.

El lunes de Pascua, o la Mona en Catalunya, equivale claramente a un domingo.

Lleida. La amamos más que odiamos. En invierno nos puede parecer Sleepy Hollow y en verano sería mejor perderse por el Sáhara, pero ahora mismo nos parece un punto de tranquilidad, flores y reencuentros.

Pasamos ya de las Monas convencionales. Siempre nos acabamos dejando los bordes (que están llenos de almendras) y quitando la fruta confitada. Optamos para hacerla nosotras con una base de zanahoria, el relleno lo canviamos del albaricoque a la manzana y la recubrimos de chocolate y plátano.

Y está claro que una Mona no será Mona hasta que la decoramos con pollitos y plumas.

No tenemos mas (casa en el campo). Ni calçots. Pero si el césped del río Segre y, para cuando nos cansemos y se vaya el sol, Seu Vella y Jelly Bellies.

**

Anuncis